Festes

Aquesta festa en honor a la Patrona de la Marina espanyola s’ha convertit en Patrona de tota la gent de mar, des dels pescadors fins als esportistes mariners. Aquesta circumstància ha estat la causa que aquesta festes arrelés fortament en totes les poblacions marineres , en detriment d’altres sants o advocacions de la Verge, com sant Pere.
En el barri del Port de Llançà s’inicià les celebracions en honor de la Mare de Déu del Carme, venerant la imatge que es traslladava a una casa arran de mar, a can Perxes, on col·locada en un altar i de cara a mar era venerada durant tota la diada pels seus devots i devotes.
Mes tard, es va deixar aquest costum de traslladar la imatge, i tota la festa religiosa va reduir-se a la celebració d’una Missa solemne a la capella, amb el cant dels goigs.
Fou l’any 1975, quan la nova junta de la Confraria de Pescadors, que feia poc havia estat elegida, que decidiren revisar la festa del Carme i tornar-li tot l’esplendor d’abans.
Ara desprès de la Missa solemne es trasllada la imatge de la Mare de Deu, portada per joves mariners, i acompanyada pels devots, des de la capella fins al Port. Un cop allà, és col·locada en una de les barques dels pescadors i se surt mar enfora. Una colla de barques de pesca i esportives, totes engalanades amb banderetes i flors, fan escorta a la Verge. De retorn, després d’haver arribat fins a les envistes de la patge de Garbet, la imatge és traslladada altra cop a la capella.
Així es celebra un acte religiós-popular que ja s’ha fet tradicional en les festes del Carme, i que els pescadors, amb la seva confraria de pescadors al davant, consideren ben seu i propi.