Història

Els Pòsits, gremis, Societats o Confraries de Pescadors o Mariners daten del segle XI, o al menys tenim testimoni escrit d’ells en aquest temps. Existeix constància d’això en determinats documents que parlen d’aquestes agrupacions del litoral català i del basc-cantàbric. Més recentment, apareixen en el Llibre del Consolat del Mar i en altres documents. Surten reglaments de pesca, de forma habitual, en el segle XVIII, com el de Vinarós, de 1782, o el de Pesca i Navegació de la Matrícula de Mataró, de 1763.

Aquestes associacions de pescadors, que després de la Guerra Civil espanyola passaren a denominar-se Confraries, i que la Generalitat anomena Pòsits, agrupen els patrons i treballadors de la mar, per tal de desenvolupar de manera eficaç el seu treball i millorar-lo, tant socialment com econòmicament, així com per assegurar-se ajuda en cas de necessitat. El funcionament o filosofia és semblant als dels antics gremis artesanals o, modernament, al de les cooperatives.

En el cas del Pòsit de Llançà, els documents més antics que figuren al seu arxiu són el trasllat d’un plet entre el Rvd. Abat i Capítol de Monjos del monestir de Sant Pere de Rodes i els Gremis del Mar del Port de la Selva i de la vila de Llançà i, per altra banda, els Reglaments de la Societat de Pescadors del Port de Llançà a 1920 i 1926. En l’actualitat , el Pòsit té el seu domicili social al Moll Pesquer s/n i anteriorment l’havia tingut al carrer castellar, 15, a la Casa del Mar, edifici de serveis socials construït per l’Institut Social de la Marina, en el solar cedit pel propi Pòsit. A conseqüència del rejoveniment de la Junta a partir de l’any 1974, aquest Pòsit elegí democràticament com a Patró Major en Joaquim Pi i Pujol, posteriorment han estat Patrons Majors en Jesús López i Mallol, l’Antoni Negre i Juventells i actualment ho es en Jordi Fulcarà i Mayné.